Gojos de la Marina Baixa

Podríem dir que el Santíssim Crist del Sagrari és la màxima devoció d'Altea. Des de la seua capella (construida al 1854) ens protegeix als alteans.

Santa Marta és la patrona de la Vila Joiosa (capital històrica de la Marina Baixa) des del 29 de juliol de 1538. La història conta que una trentena de galeotes i fragates mores volien atacar la Vila, i els habitadors de la Vila en aquell moment, invocaren a la santa del dia (Santa Marta) per a que els ajudara a combatre l'atac. Es conta que la Santa va fer un miracle creant una tempesta que va remoure la mar, i els moros no pogueren arribar a costa. Un altre miracle és datat de ella, i és que, el 8 de maig de 1653, mentre Felip IV firmava el decret per a la construcció del Pantà de Relleu, a la Santa li van eixir ''gotes de suor i llagrimes molt clares i limpies''. En els gojos de la Santa s'expliquen estos fets.

Sant Blai és el patró de la Vila d'Altea. El dissabte més pròxim al seu dia (3 de febrer) se li celebra una romeria i missa cantada dins de la festa del Mig Any, i el dilluns de festes (en setembre) se li celebra missa concelebrada, dedicant-li també eixe dia al Sant Bisbe. Tant una missa com l'altra acaben amb el cant dels gojos al patró. Gojos, que no són molt coneguts entre la feligresia alteana.

La Mare de Déu de la Salut és venerada en la seua ermita, al capdamunt del Calvari de la Vila Joiosa. La ermita és una de les més antigues de la població. Així també, és la ermita amb més imatges de la Vila. La festivitat de la Mare de Déu de la Salut es celebra el 19 de febrer amb el Sant Rosari pel matí, i la missa i cant dels gojos per la vesprada. Després es passa el mant de la Mare de Déu pels xiquets i fidels. També es celebra ací el tradicional 'Via Crucis' de Setmana Santa, el Divendres Sant a les set i mitja del matí, on es troben les imatges del 'Nazareno' i la 'Verònica'.

El Santíssim Crist de la Salut és patró d'Altea la Vella (pedania d'Altea). A ell celebren festes el 3r cap de setmana anterior al dimecres de cendra. La història de 'unió' entre este Crist i el del Sagrari d'Altea és tan forta que comparteixen gojos, encara que amb alguna frase o paraula diferent. La història conta, que l'Altea la Vella del S. XIX va començar a créixer en habitants, la majoria alteans, que li tenien molta devoció al seu 'Cristo' del Sagrari. I va voler la devoció que tingueren una pròpia imatge de Crist Crucificat per no tindre que creuar tant el riu per vore-lo en la Parròquia. Al crist d'Altea la Vella l'entronitzaren el mes de juliol de l'any 1833 en l'ermita de Santa Anna (ara Esglèsia) i va ser batejat amb l'advocació 'de la Salut' per el nom del Riu Algar (conegut aleshores com 'Riu de la Salut' per la puresa de les seues aigues) al que tant acudien per replegar aigua per guisar.